Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 desembre 1906 Penne (Itàlia) |
Mort | 22 maig 1999 (92 anys) Roma |
Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
Activitat | 1934 – |
Duilio Coletti (Penne, província de Pescara, 28 de desembre de 1906 – Roma, 21 de maig de 1999) va ser un director de cinema italià, actiu dels anys trenta als anys setanta del segle xx. És pare del director i guionista Enrico Coletti.
Es va llicenciar en medicina i cirurgia, però va exercir durant poc temps aquesta professió,[1] ja que aviat va entrar al món del cinema com a guionista i ajudant de direcció de la pel·lícula Il signore desidera? (1933) de Gennaro Righelli.
El 1935 va debutar com a director amb Pierpin. Va dirigir successivament Il fornaretto di Venezia (1939, signada amb el pseudònim de John Bard), Capitan Fracassa (1940) i La maschera di Cesare Borgia (1941).
Durant la postguerra es va orientar cap a les pel·lícules de gran impacte espectacular, com Sotto dieci bandiere, Il grido della terra, rodada a Bari (Pulla) el 1948, I sette dell'Orsa maggiore, Londra chiama Polo Nord i Il re di Poggioreale. La seva pel·lícula La grande speranza fou seleccionada al 4t Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] El 1958 fou membre del jurat del 8è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3]