L'estai és l'element de l'aparell o de l'arboradura d'un veler que serveix per mantenir el masteler en posició vertical o subjectar lateralment el bauprès.[1][2] Està constituït per qualsevol tipus de corda, filferro o cable metàl·lic de ferro o acer.[3] En els vaixells de regata, quan es pot deixar anar opcionalment, s'anomena burda.[4]
Modernament, i depenent del tipus de nau i de la seva posició de l'element a l'embarcació, els estais es classifiquen de la següent manera:
Estai de bec: estai petit situat a la part superior del pal.[3]
Estai de cabeça: lligat al topall dels pals (mastelers) amb fermesa.[3][6]
Estai de dins: en naus amb més d'un pal, suporta el masteler petit (masteleret) a l'altura de la testa del trinquet, i sobre el qual s'enverga el floc de dins.[3]
Estai de fora: en naus amb més d'un pal, suporta el masteleret de la testa del masteler de trinquet, i sobre el qual s'enverga el floc de fora.[3]
Estai de galop: en naus amb més d'un pal, darrer estai de l'arbre de trinquet, que es ferma pel cap superior prop de la galeta del pal i per l'inferior, prop de l'espigó del botaló de petifloc.[3]
Estai de perilla: és el més alt de tota l'embarcació i comença a l'encapelladura superior.[5]
Estai de proa: del masteler cap a la proa o cap les amures de la nau.[6] Si es subjecta a l'alçada de les creuetes altes per evitar la inclinació lateral del pal, rep el nom d'estai baix.[3]
Estai de popa: del masteler cap a la popa de la nau.[3][6]
Estai de violí: no és ferm en el botaló, sinó que està subjectat a la coberta (a poca distància del pal).[3] Passa per una creueta orientada cap a la proa i, fermat a un xunxo, té la finalitat d'evitar que part l'arbre es corbi cap a popa.[5][7]
Diccionario enciclopédico de la lengua española (en castellà). Madrid: Imprenta y Librería de Gaspar y Roig, 1870 (Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig).
