Infotaula de personaHugo Gernsback

(1929) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hugo Gernsbacher Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1967 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinventor, novel·lista, escriptor, editor, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Lloc webgernsback.com Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 42562020 Project Gutenberg: 51201 Modifica el valor a Wikidata

Hugo Gernsbacher, més conegut com a Hugo Gernsback, (Luxemburg, 1884 - Nova York, 1967) fou un inventor, escriptor i editor de diverses publicacions, inclosa la primera revista de ciència-ficció. Hom el considera també un pioner dins la radioafició. En el seu honor, els premis de ciència-ficció anuals de la World Science Fiction Society s'anomenen els "Premi Hugo".[cal citació]

Les seves contribucions al gènere com a editor eren tan significatives que és considerat per Mark Siegel un "pare de ciència-ficció moderna".[1] El 1960 rebé un Premi Hugo especial com "El Pare de Ciència-Ficció de Revista."[2]

Biografia

Hugo Gernsback el 1929

Nascut al barri de Bonnevoie de la Ciutat de Luxemburg, Gernsback va emigrar als Estats Units el 1905 i més tard va prendre la nacionalitat estatunidenca.[3] Es va casar tres vegades: amb Rose Harvey el 1906, amb Dorothy Kantrowitz el 1921, i amb Mary Hancher el 1951.

Gernsback va començar important peces de ràdio als Estats Units fabricades a Europa i, per promoure el seu negoci, ajudant a popularitzar la radioafició. Gernsback es caracteritzava per pràctiques de negoci lleonines,[4][5] El 1908 va fundar "Modern Electrics", un catàleg comercial de les peces electrònica i ràdio que distribuïa. Tot i que ell el concebia com a catàleg, i així ho mostrava la portada, hi ha historiadors que el qualifiquen com una mena de revista rudimentària, potser la primera sobre el tema, pel fet que contenia articles.[6] Sota els seus auspicis, el 1909 es fundava la Wireless Association of America, amb deu mil membres el primer any. El 1913 va fundar una revista-catàleg similar a l'anterior, The Electrical Experimenter, que es convertiria en Science and Invention el 1920. Aquestes publicacions, junt amb el contingut de l'anterior, van començar a incloure també històries de ficció de temàtica científica. Era conegut per pagar extremadament poc als seus escriptors[7] o no pagant-los gens.[8][9] H. P. Lovecraft i Clark Ashton Smith es referien a ell com "Hugo, el Rata".[10]

El 1925, Hugo va fundar l'emissora de ràdio WRNY, que emetia des de l'Hotel Roosevelt a Nova York i estava interessat en les primeres emissions de televisió.

Va morir a l'Hospital Roosevelt de Nova York el 19 d'agost de 1967.[11]

Ciència-ficció

Portada d'Amazing Stories, destacant històries de Jules Verne

Gernsback començava el gènere modern de ciència-ficció fundant la primera revista dedicada a ella, "Amazing Stories", el 1926. La seva idea d'una història de ciència-ficció perfecta era "un 75% de literatura amb un 25% de ciència". Anava publicant les adreces de les persones que escrivien cartes a les seves revistes. Així, els aficionats de la ciència-ficció van començar a contactar entre ells, organitzar-se i prendre consciència de grup. Va crear termes com "ciència-ficció" i "scientifiction", preferint aquest segon.

El 1929, va perdre la propietat de les seves primeres revistes després d'un plet de fallida. Hi ha una mica de debat sobre si aquest procés era genuí, manipulat per editor Bernarr Macfadden, o era un pla de Gernsback per a començar una altra companyia. Després de perdre el control d'Amazing Stories, Gernsback fundava dues revistes de ciència-ficció noves, "Science Wonder Stories" i "Air Wonder Stories". Un any més tard, a causa de problemes financers de l'era de la Gran depressió, les dues es fusionaven juntes a "Wonder Stories", que Gernsback continuaria publicant fins a 1936, a quan es venia a Thrilling Publications i rebatejada com "Thrilling Wonder Stories". Gernsback retornava el 1952-1953 amb "Science-Fiction Plus".

Gernsback combinava la seva ficció i ciència a la revista "Everyday Science and Mechanics", sent-ne l'editor durant els anys 1930.

Influència en la radiodifusió

Il·lustració a la portada d'una revista de Gernsback sobre una demostració de cuina amb microones, presentada per l'actriu canadenca Fifi D'Orsay

Gernsback contribuir a la radiodifusió principalment com a editor dels catàlegs dels seus productes. Va començar les publicacions especialitzades per a ràdio primer amb Modern Electrics i Experimenter Elèctric. Més tard, i de manera més influent, publicava Radio News per promoure el seu propis interessos, vendre el màxim possible dels components que distribuïa. L'emissora de ràdio WRNY i la publicació Radio News s'utilitzaven per fer-se promoció creuada.

Com a gran distribuïdor, promovia futures directives en la innovació i regulació de ràdio. La revista contenia molts dibuixos i diagrames, com qualsevol catàleg industrial o majorista, pel públic profà, animant a oients de ràdio dels anys 1920 a experimentar ells mateixos amb la tecnologia, una mica com l'esperit DIY i maker que encara avui existeix. Era sovint utilitzada com a laboratori per veure si les diverses invencions de ràdio eren interessants.

Els articles que es publicaven sobre televisió també es provaven en aquesta manera quan l'emissora de ràdio s'utilitzava per enviar imatges als televisors experimentals a l'agost de 1928. Aquella tecnologia, tanmateix, era relativament primitiva i exigia enviar-ne una imatge després de l'altra, i la imatge i el so per separat. Tals experiments eren cars, i finalment contribuïen a fer que la Gernsback’s Experimenter Publishing Company entrara en fallida el 1929.[12]

Llista de revistes editades per Gernsback

Patents

Gernsback tenia vuitanta patents abans de la seva mort.

Referències

  1. Siegel, Mark Richard (1988). Hugo Gernsback, Pare de Ciència-Ficció Moderna: Amb Assajos en Fogar d'Herbert i Bram Franc. Borgo Pr. ISBN 0-89370-174-2
  2. [enllaç sense format] http://worldcon.org/hy.html
  3. O'Neil, Paul (July 26, 1963)."Barnum of the Space Age". Life (Nova York: Time) 55 (4): pp. 62–68 Life Jul 26 1963. ] issn = 0024-3019
  4. Science-Fiction, The Early Years by Everett F. Bleiler, Kent State University Press, 1990, page 282.
  5. Lovecraft: A Biography
  6. . Massie, K., & Perry, S. D. (2002). Hugo Gernsback and Radio Magazines: An Influential Intersection in Broadcast History. Journal of Radio Studies, 9, pp. 267-268.
  7. . Banks, Michael A. (1 octubre 2004). "Hugo Gernsback: The man who invented the future. Part 3. Merging science fiction into science fact. Arxivat 2011-02-26 a Wayback Machine.. Society for Amateur Scientists (Society for Amateur Scientists)
  8. . The Gernsback Days by Mike Ashley, Michael Ashley, Robert A. W. Lowndes, Wildside Press LLC, 2004, page 241.
  9. . "Resnick and Malzberg Dialogues Xxxxvi: The Prozines (Part 1)" by Mike Resnick and Barry Malzberg, The Sfwa Bulletin, Dec. 2009-Jan. 2010, Volume 43, Issue 5, pages 27-8.
  10. Lovecraft: A Biography, p. 298
  11. "Hugo Gernsback, un inventor, autor, editor i editor que s'ha anomenat el pare de ciència-ficció moderna, moria ahir a Roosevelt Hospital. Tenia 83 anys i vivia a 263 West End Avenue." New York Times. 20 d'agost, de 1967
  12. . Massie, K., & Perry, S. D. (2002). Hugo Gernsback and radio magazines: An influential intersection in broadcast history. Journal of Radio Studies, 9, 264-281; and Stashower, D. (1990, August). A dreamer who made us fall in love with the future. Smithsonian, 21(5), 44-55.

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo Gernsback