Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 abril 1931 ![]() Boulogne-Billancourt (França) ![]() |
Mort | 16 febrer 2023 ![]() Boulogne-Billancourt (França) ![]() |
Sepultura | Cimetière de l'avenue Pierre-Grenier (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, poeta, guionista, realitzador ![]() |
Premis
| |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Michel Deville (Boulogne-Billancourt, 13 d'abril de 1931 - Boulogne-Billancourt, 16 de febrer de 2023)[1] fou un guionista i director de cinema francès.
Michel Deville va créixer a la casa al costat de la petita fàbrica de ceràmica per jardí que el seu pare va heretar al carrer de Bellevue a Boulogne-Billancourt, ciutat on va viure tota la vida.[2]
Entrà al món del cinema a través de l'assistència. Va ser ajudant d'Henri Decoin durant gairebé una dècada. Primer d'ajudant en producció, pujà a tots els nivells fins a convertir-se en primer assistent.
El 1961 creà la seva pròpia productora, Éléfilm, per finançar la seva primera pel·lícula Ce soir ou jamais. Les seves dues o tres següents pel·lícules: Adorable Menteuse, À cause, à cause d'une femme i Lucky Jo foren ben rebudes per la crítica i el públic.
El 1970 es va convertir en un dels directors de la productora del seu amic crític, cineasta i novel·lista Michel Mardore, Nadja films i va romandre així fins al 2000, quan es va tancar. Va col·laborar per primera vegada amb Nina Companeez, que va escriure el guió de totes les seves pel·lícules, des de Ce soir ou jamais (1961) fins a "Raphaël ou le Débauché" (1971) pel·lícules que de vegades ell mateix signa. Amb l'èxit d'aquesta última pel·lícula, seguint les de Benjamin ou les Mémoires d'un puceau (1968) i L'Ours et la Poupée (1969), una de les darreres pel·lícules de Brigitte Bardot, adquireixen dins del cinema francès una notorietat de finor i elegància, centrada en les relacions de parella.
Posteriorment, les seves pel·lícules sovint porten la marca d'una atenció original a la forma: les seves adaptacions de Le Dossier 51 en una càmera subjectiva o, al contrari, de La Maladie de Sachs, on escoltem els pensaments dels protagonistes, la seqüència de seqüències en el·lipses de Péril en la demeure, que va participar al 35è Festival Internacional de Cinema de Berlín,[3] la plàstica de Toutes peines confondues, La Petite Bande, produïdes sense diàlegs, etc. Des de Péril en la demeure el 1984, col·labora amb Rosalinde Deville (née Damamme), la seva esposa, que escriu i produeix la majoria de les seves pel·lícules, incloent Le Paltoquet el 1986, un ballet sulfurós que té lloc entre el somni i la realitat. El 1980 va dirigir Le Voyage en douce que va participar al 30è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4]
Fou membre del jurat del 37è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]