|
---|
|
|
Nombres enters amb propietats destacables |
---|
|
|
Altres extensions dels nombres reals |
---|
|
|
Nombres especials |
---|
Sistemes de numeració
Àrab, armeni,
àtica (grega), babilònica,
ciríl·lica, egípcia,
etrusca, grega (jònica),
hebrea, índia, japonesa,
khmer, maia,
romana, tailandesa,
xinesa.
|
|
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.[1] El matemàtic Georg Cantor va mostrar el 1897 com estendre aquest concepte més enllà dels nombres naturals fins a l'infinit, i com fer aritmètica amb aquests ordinals transfinits.[2]
Hom pot (i és usual de fer) definir el nombre natural n com el conjunt de tots els nombres naturals menors:[3]
0 = {} (conjunt buit)
1 = {0} = { { } }
2 = {0,1} = { {}, { {} } }
3 = {0,1,2} = ((}, { {} }, { {}, { {))))
4 = {0,1,2,3} = { {}, { {} }, { {}, { {} } }, ((}, { {} }, { {}, { {)))) }
etc.
Vist d'aquesta manera, cada nombre natural és un conjunt ben ordenat: el conjunt 4, per exemple, té elements 0, 1, 2, 3, que són ordenats naturalment com a (ben ordenats). Un nombre natural és menor que un altre nombre, si i només si, és element de l'altre.