Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús. A l'època medieval, designava la moneda reial, en contraposició a la moneda episcopal, comtal o local, i podia ser feta de metalls diversos (or, argent o billó).
També s'anomenaven popularment "rals" les monedes espanyoles de 25 cèntims. Així, el ral era la quarta part de la pesseta i la vintena part del duro .[1]
|
Article principal: Ral espanyol |
El ral espanyol (en castellà real) era una moneda d'argent de 3,35 grams, que va començar a circular a Castella al segle xiv i va ser la base del sistema monetari espanyol fins a mitjan segle xix. A partir de l'any 1497 tenia un valor de 34 morabatins o maravedís; aquest mateix any, la Pragmàtica de Medina del Campo, emesa pels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, establia en detall el pes i la quantitat d'argent que havia de posseir el ral encunyat, a més d'ordenar la presència de la sigla de l'encunyador respectiu en cada moneda, així com la sigla de la seca on va ser encunyada. El seu canvi en època de Felip II era d'1 ral d'argent per 34 morabatins, i al seu torn 1 escut d'or per 16 rals d'argent.
Els múltiples eren les monedes de 2 rals, 4 rals i la coneguda i famosa peça de 8 rals (o ral de vuit). Aquestes monedes foren produïdes en gran quantitat durant els segles xvi, xvii i xviii, no només a les seques d'Espanya mateix sinó també a les seves colònies americanes, com a les seques de Mèxic (activa des de 1535), Lima (activa des de 1568), Potosí (activa des de 1574), Bogotà (activa des de 1627), Santiago de Xile (activa des de 1749) i Popayán (activa des de 1758); una tal abundància de seques en llocs tan diversos i l'adequada quantitat d'argent dels seus productes va propiciar que el ral espanyol fos una moneda freqüent de trobar als mercats mundials durant el període 1600-1800, de manera que, fins i tot fora dels dominis espanyols, el ral era utilitzat habitualment com a diner circulant.
N'existia el ral, el mig ral, el quart de ral i el sisè de ral d'argent, d'onze diners i quatre grans de llei i talla de seixanta-sis peces d'un ral per un marc des de Pere I de Castella. Els reis castellans Enric II, Joan I, Enric III, Joan II i Enrique IV van encunyar els seus amb la mateixa llei i talla. Ja als segles xix i xx un ral equivalia a 25 cèntims de pesseta. Fins al final de la pesseta, de les monedes de 50 cèntims se'n deien dos rals.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ral |
