El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners^[1] i 24 òbols o malles. D'aquí es van derivar els posteriors sous catalans, francesos i d'altres com el xíling anglès, hereus directes del sou carolingi. El nom prové del solidus llatí, una moneda romana d'or, l'abreviació del qual era s. En determinats contextos, la paraula sou pot ser sinònima de dotzena, per exemple en la talla de la moneda menuda, una expressió del tipus "a tall...fins en 24 sous per march del dit billó" significa 24 x 12 = 288 unitats per marc encunyat i no s'ha de confondre amb cap unitat de valor.^[2]

Sous catalans

• El sou barceloní, sou d'argent o, simplement, sou era una moneda d'argent que Pere II va encunyar per primer cop l'any 1285. El seu valor era de 12 diners de tern. Pel fet de ser una moneda d'alt valor el seu nom es va fossilitzar en expressions del tipus "tenir molts sous" o "costar molts sous", en el sentit d'un dineral, fins i tot quan ja fa molt de temps que han deixat d'existir com a tals. En època medieval també s'encunyà a Barcelona el croat, una moneda d'argent que tenia el valor legal d'un sou.
• El sou de Perpinyà, també d'argent, era una moneda rossellonesa del temps de Carles I.
• El sou d'Eivissa era una moneda eivissenca de billó marcada amb un 6 indicant el valor de 6 doblers, encunyada des de 1684 va substituir el doblers anteriors vigents des de Carles I.
• Els cinc sous eren una moneda d'argent que es va batre a diverses poblacions del Principat de Catalunya durant la guerra dels Segadors. Valia la meitat de la moneda de cinc rals.
• El sou de Mallorca moneda de necessitat de 12 diners, que també ha estat denominada així o siseta, per ser equivalent a 6 doblers, encunyada a l'illa de Mallorca l'any 1812, durant la Guerra del Francès per la seca volant de Catalunya. També entre 1808 i 1821 s'encunyaren duros de necessitat amb indicació del valor de 30 sous; la darrera emissió de 1823 ja portava la indicació de 5 pessetes.

Sous francesos

• El sou (pronunciat [su]), abans anomenat solt (al segle xi) i sol (a partir del segle xii), era una moneda de l'Antic Règim que equivalia a la vintena part de la lliura tornesa i se subdividia en 12 deniers (o diners). El 1787, el poder adquisitiu d'un sol era aproximadament el d'un euro del 2005.
• Més endavant, el sou va passar a designar la vintena part del franc i valia 5 cèntims.

Referències

Vegeu també

• Ducat (moneda)
• Moneda catalana

Viccionari