Chera (es) | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
| |||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| |||||
Província | Província de València | ||||
| |||||
Comarca | la Plana d'Utiel-Requena | ||||
Capital | Chera (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 483 (2023) (9,72 hab./km²) | ||||
Gentilici | Xerà, xerana | ||||
Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 49,7 km² | ||||
Altitud | 600 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Requena | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Nuestra Señora de los Ángeles (es) i Josep de Natzaret | ||||
Dia de mercat | Dijous | ||||
Festa patronal | Primera setmana d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Alejandro Portero Igual | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46350 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46108 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46108 | ||||
Lloc web | chera.es |
Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.
Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol).
La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes emmarcades dins del Sistema Ibèric.
A l'entrada del congost de Tormagal es troba la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz, i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.
Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han sigut excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents, que han llaurat congosts profunds. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz, que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.
Xera va ser fundada pels almoràvits, qui en el segle xii van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigües avall del Tormagal i al costat del riu. Davall del mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València, com a localitat fronterera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós li'l va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.
Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes, de manera que passà a formar part del Regne de Castella fins a l'any 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 els moriscs varen ser expulsats i Xera va quedar despoblada fins a 1540, quan s'hi establiren 12 famílies cristianes.[1] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori va continuar pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan va passar a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova). En 1814 passà al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle xix José Enríquez Juana, un jueu madrileny, comprà tots els terrenys del senyoriu, els quals va vendre en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seues terres a altres xerans.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
630 | 618 | 615 | 582 | 567 | 567 | 543 | 525 | 502 | 664 |
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i s'hi conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.
Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.
El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Alejandro Portero Igual | 230 | 64,25% | 5 () | ||
Partit Popular | Carlos Montesinos Pérez | 124 | 34,64% | 2 () | ||
Vots en blanc | 4 | 1,12% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 358 | 100 % | 7 | |||
Vots nuls | 4 | 1,10% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 362 | 84,58%** | ||||
Abstenció | 66* | 15,42%** | ||||
Total cens electoral | 428* | 100 %** | ||||
Alcalde: Alejandro Portero Igual (PSPV) (15/06/2019) | ||||||
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Des de 2007 l'alcalde de Xera és Alejandro Portero Igual, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Salvador García Martínez | IND | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Juan Martínez García | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Juan Martínez García | AP | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Juan Martínez García | PP | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Juan Martínez García | PP | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Juan Martínez García | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Juan Martínez García | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | Alejandro Portero Igual | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[5] |
Xera celebra les seues festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això habitualment es declara una setmana de festes que comença el dia 1 d'eixe mes i acaba el 6. També se celebren les festes dels quintos, el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de Los mayos el 30 d'abril.