Plantes es eukaryotic organismes, predominantmen fotosintetic, que forma li reyia Plantae. Multi plantes es multicellulari. Historicmen, li reyia plantal includet omni vivent coses que ne es animales, quam algas e fungos. Omni current definitions exclude li fungos e alcun del algas. Per un definition, plantes forma li clade Viridiplantae (latin por "verdi plantes"), quel consistes de verdi alga e li embriofites o terric plantes. Lu ultim include antocerotofites, marchantiofites, mosses, licofites, filices, coniferes e altri gimnospermes, e florant plantes. Un definition basat sur genomes include li Viridiplantae e anc li rubi algas e li glaucofites, in li clade Archaeplastida.
Verdi plantes obtene li max quantitá de lor energie de lúmine solari, usar cloroplastes derivat de endosimbiose con cianobacterie. Cloroplastes performa fotosinthese usante li pigment clorofill, quel da les lor verdi color. Alcun plantes es parasitic e have perdit li capabilitá a producter normal quantitás de clorofill o a fotosynthesisar. Plantes es caracterisat per sexual reproduction e alternation de generationes, ma nonsexual reproduction es anc comun.
Hay circa 380.000 savet species de plantes, de quel li majoritá, circa 260.000, producte semes. Verdi plantes provide un substantial proportion de oxigen moleculari del atmosfere terrestri e es li base de li majoritá del ecosistemas del Terra. Cereales, fructes, e vegetales es basic human nutrimentes e have esset domesticat por millennies. Plantes have multi cultural e altri usus, quam ornamentes, constructent materiales, scritural materiales, e, in grand varietá, ili have esset li fonte de medicamentes. Li scientic studie de plantes es nominat botanica, un branche de biologie.
Hay circa 382.000 acceptat species de plantes,[1] de quel circa 293.000 producte semes.[2] Li tabelle infra monstra alcun estimates del quantitá de species in li diferent divisiones de verdi plantes (Viridiplantae). Circa 85–90% de omni plantes es florant plantes. Pluri projectes es provar currentmen a colecter data de omni species de plante in surlineal data-bases, p.ex. li Mundial Flora Surlineal.[1][3]
Plantes rangea in grandore de singul cellules, quam multi algas includent desmides (de 10 micrometres diametre) e picozoans (minu quam 3 micrometres),[4][5] al árbores quam li conifere Sequoia sempervirens (til 116m alt) e li angiosperm Eucalyptus regnans (til 100m alt).[6]
Informal gruppe | Divisional nómine | Comun nómine | Nr. de species vivent |
---|---|---|---|
Verdi alga | Chlorophyta | Verdi algas (clorofites) | 3800–4300 [7][8] |
Charophyta | Verdi algas (p.ex. desmides e carales) | 2800–6000 [9][10] | |
Briofites | Marchantiophyta | Marchantiofites | 6000–8000 [11] |
Anthocerotophyta | Antocerotofites | 100–200 [12] | |
Bryophyta | Mosses | 12.000 [13] | |
Pteridophytes | Lycopodiophyta | Clobbe-mosses | 1200 [14] |
Polypodiophyta | Filices e cavalle-caudes | 11000 [14] | |
Spermatofite (semeferic plantes) |
Cycadophyta | Cicades | 160 [15] |
Ginkgophyta | Ginkgo | 1 [16] | |
Pinophyta | Coniferes | 630 [14] | |
Gnetophyta | Gnetofites | 70 [14] | |
Angiospermae | Florant plantes | 258.650 [17] |
Li nomination de plantes es governat per li International Code de Nomenclatura por algas, fungos, e plantes[18] e li International Code de Nomenclatura por Cultivat Plantes.[19]
Li antecessores de plantes terrestri evoluet in aqua. Un algal scum format sur li terre 1200 Ma (million annus ante nu), ma ne til li Ordovician, circa 450 Ma, que li prim terric plantes aparit, con un nivelle de organisation simil de mosses.[20] Tamen, li evidentie de proportiones de isotopes de carbon in precambrian roccas suggeste que complex plantes developat plu quam 1000 Ma.[21]
Primitiv plantes terrestri devenit a diversifica in li tard Silurian, circa 420 Ma. Mosses, clobbe-mosses, e filice tande apari in li registre de fossiles.[22] Tost plantal anatomie es preservat in cellulari detallie in un tost Devonian assemblage de fossiles del Rhynie chert. Ti plantes esset preservat per petrification in chert format in silica-rich vulcanic calid fontes.[23]
Al fin de lu Devonian, li majoritá del basic trates de plantes hodial esset present, includent radicas, folies, e secundari ligne in árbor quam Archaeopteris.[24][25] In li Carboniferosi periode, forestes developat in paludic vicinités, dominat by clobbe-mosses e cavalle-caudes, alcun tam grande quam árbores, e li aparentie de tost gimnospermes, li prim semeferic plantes.[26]
Li grand extintion inter li Permian e Triassic periodes changeat radicmen li structuras de comunités de plantes. [27] To mey haver preparat conditiones por li evolution de florant plantes durante li Triassic (circa 200 Ma), con un adaptiv radiation in li Cretosi de tal rapiditá que Darwin dit it esset un "abominabil misterie".[28][29][30] Coniferes diversificat del tard Triassic adavan, e ili deveni un dominant parte de floras durante lu Jurassic.[31][32]