Maria Teresa Codina en l’acte d’investidura de Doctora Honoris Causa per la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya, el 5 de juny de 2018 (fotografia del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 març 1927 (97 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pedagoga |
Família | |
Pare | Joan Codina i Altés |
Premis |
Maria Teresa Codina i Mir (Barcelona, 6 de març de 1927) és una mestra i pedagoga, compromesa amb la renovació pedagògica a Catalunya i l'educació de les persones de sectors socials desafavorits.[1]
Filla del metge Joan Codina i Altés (1891-1963)[2] i de Rosa Mir i Casanovas, Maria Teresa Codina obtingué el títol de "maestro de primera enseñanza"[3] (1951) i estudià Filologia Clàssica (1952) a la Universitat de Barcelona; feu una estada a França on es va formar en pedagogia. Va estudiar Pedagogia encara a la Universitat de Barcelona on coincidí amb Marta Mata. Després d'exercir a l'Institut Internat de la Molina, dirigit per Jordi Galí, fill d'Alexandre Galí, va fundar l'escola Talitha ("nena", en arameu), un projecte educatiu innovador, en català i per a nenes (a partir de 1968 seria mixt, tot i que aleshores no estava permès[4]), que va funcionar a l'edifici que actualment és la casa Orlandai entre 1956 i 1974.[5]
M. Teresa Codina va portar a la pràctica el seu credo pedagògic: treball en equip, relació amb pares i alumnes estreta i constant, conreu de la llengua materna, coeducació, relació amb I’entorn, formació integral i un sistema d'economia escolar innovador.
Participà amb Marta Mata i Pere Darder a la fundació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat (octubre de 1965). A partir del curs 1974-75 es va incorporar a l'escola del Patronat Nostra Senyora del Port, en un barri obrer de Zona Franca de Barcelona; allí, junt amb Basilio González Muñoz (Arevalillo, Àvila, 1941 - 2017), contribuí en diversos projectes per a oferir oportunitats als infants d'aquesta zona desafavorida, particularment als infants de la comunitat gitana. Allà ensenyà llengües (català, castellà i francès) a la segona etapa d'EGB.
El 1977, M. Teresa Codina fou nomenada Directora de Promoció Educativa de Can Tunis. Des de finals dels anys 70 fins a 1983 dirigí l'escola municipal Avillar Chavorrós ("veniu, mainada", en caló). Encara més endavant participaria en la creació de l'escola Xavó-Xaví ("noi-noia", en caló), una escola-taller de secundària, on treballà fins a la jubilació el 1992. També ocupà diversos càrrecs en l'administració educativa, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat.[6]
Entre les distincions rebudes destaquen el Premi Ramon Llull d'experiències pedagògiques (1979), el Premi Hidalgo de Presència Gitana (1983), el Premi Ramon Fuster a la seva trajectòria professional (1995), el I Premi Catalunya d'Educació (2002), màxima distinció al professorat, i el reconeixement del valor del seu itinerari pedagògic per part de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (2012). El 5 de juny de 2018 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Vic[7][8] i a l'octubre del 2020 li fou atorgada la Medalla d'Or de la Generalitat 2020.[9][10]
L’any 2021, va donar a la Biblioteca de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya la seva biblioteca personal i arxiu documental (actualment, en procés de tractament).[11]