![]() Il·lustració de Ramon Aramon i Serra ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 desembre 1907 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 17 juliol 2000 ![]() Barcelona ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montjuïc (Barcelona, (agrupació 14a, nínxol columbari B 1285) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat Central ![]() |
Es coneix per | President d'honor de l'IEC |
Activitat | |
Ocupació | filòleg, escriptor, professor d'universitat, lingüista, romanista ![]() |
Ocupador | Universitat de Barcelona ![]() |
Membre de | |
Gènere | Sardana ![]() |
Família | |
Fills | Núria Aramon i Stein ![]() |
Premis | |
Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 8 de desembre de 1907[1] – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans. De jove també va ser músic i compositor de sardanes.[2]
Va néixer el 1907 a la ciutat de Barcelona, fill de Ramon Aramon i Dolors Serra.[1] Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid.[3] Fou professor de llengua a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Catalans.[4] Posteriorment fou alumne de Walther von Wartburg, Heinrich Kuen i de Wilhelm Friedmann, durant el curs 1930 – 1931 a Leipzig.[5] Entre 1931 i 1933 s'establí a Berlín durant tres trimestres, on assistí a cursos d'Ernst Gamillscheg.[5] Casat el 1935 amb Hilde Stein, que conegué a Alemanya, tingueren quatre fills: Carme, Núria, Pere i Jordi.[6]
Va ser ajudant de Pompeu Fabra a la Universitat Autònoma de Barcelona, delegat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a la Unió Acadèmica Internacional, de la qual fou dues vegades vicepresident i nomenat president d'honor, el juny de 1989.[7][8] Conjuntament amb Puig i Cadafalch va reorganitzar l'IEC[9] i en fou secretari general entre 1942 i 1989.[10] Fou, també, l'assessor lingüístic general en l'inici de la Gran Enciclopèdia Catalana.[11]
Morí el 17 de juliol de l'any 2000 a la seva residència de Barcelona.[12]
Entre altres premis, obtingué el Premi Ramon Fuster atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya el març de 1982; el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per Òmnium Cultural el maig de 1983; la Creu de Sant Jordi rebuda el gener de 1982, i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, el 1990.[8] El 2015 s'inaugurà una plaça a Barcelona amb el seu nom.