Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 maig 1904 Barcelona |
Mort | 15 desembre 1990 (86 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri de Montjuïc |
8è President del Parlament de Catalunya | |
17 maig 1984 – 4 abril 1988 ← Heribert Barrera i Costa – Joaquim Xicoy i Bassegoda → | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Conseller Adjunt a la Presidència | |
8 maig 1980 – 17 maig 1984 | |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític, professor d'universitat, enginyer industrial |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Partit | Unió Democràtica de Catalunya (1932–) |
Membre de | |
Premis |
Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904[1] - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988. Se'l considera un referent de la democràcia cristiana catalana durant el franquisme.[2]
Miquel Coll i Alentorn nasqué a Barcelona, al número 13 del carrer Fontanella, el dia 12 de maig de 1904, fill de Josep Coll i Bofill i de Josepa Alentorn i Borés, ambdós de Barcelona.[1] El 30 d'abril de 1932 es casà amb Glòria d'Alemany a l'església de Sant Sever.[3]
L'any 1932 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual arribaria a ser secretari general, membre del comitè de govern (1932-1935 i 1936-1963) i president del consell nacional (1963[4]-1988[5]).
Durant el franquisme va ser membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.[6]
Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya l'any 1980. Durant la legislatura de 1980 a 1984, fou nomenat Conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat. La següent legislatura (1984-1988), tornà a ser elegit diputat al Parlament, i fou escollit President del Parlament de Catalunya. A la fi d'aquesta legislatura es retirà de la política, tant a nivell institucional com de partit. L'any 2000 fou guardonat, de forma pòstuma, amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[7]
L'any 1993, Unió Democràtica de Catalunya va crear la seva pròpia fundació d'estudis polítics i socials, a la qual va donar el nom d'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn en homenatge a un dels seus dirigents històrics més insignes.[8]
Tot i la seva formació com a enginyer industrial, la major part de la seva activitat professional se centrà en l'estudi de la història de Catalunya, amb el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila.
Inicialment però, va ser professor de matemàtiques i director de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis d'Olesa de Montserrat.
La seva activitat va estar estretament lligada a l'Institut d'Estudis Catalans, del qual fou elegit membre, de la Secció Històrico-Arqueològica, el 1961. Fou cofundador de dues de les societats filials de l'IEC: la Societat Catalana d'Estudis Històrics i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. També va ser President de la Secció Historico-Arqueològica i delegat de l'IEC a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'IEC).
Alhora, va esdevenir un dels restauradors dels Estudis Universitaris Catalans, del qual va ser professor d'història, activitat que també exercí a l'Escola de Bibliologia i a la Secció de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, fins a l'any 1977.
També formà part d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual va ser Acadèmic numerari des de 1971; també fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i aplegada per Miquel Coll i Alentorn. Destaquen les sèries referides a la documentació familiar i personal (documents de la història de la família i autobiogràfics, agendes i documents patrimonials), la professional (documentació de l'Escola de Bibliotecàries, dels Estudis Universitaris Catalans i de la Universitat de Barcelona), l'obra original (treballs sobre historiografia, llegendes, història de la litúrgia i conferències), la documentació política (d'UDC, dels congressos de la Democràcia-Cristiana Europea, del Moviment Europeu, del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i del Parlament de Catalunya), d'entitats i associacions (Acadèmia de Bones Lletres, Real Academia de la Historia, IEC i Òmnium Cultural), la documentació sobre l'autor (reculls de premsa, homenatges i entrevistes), l'arxiu d'imatge i so i les monografies.[14]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Coll i Alentorn |
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Heribert Barrera i Costa |
President del Parlament de Catalunya 1984 – 1988 |
Succeït per: Joaquim Xicoy i Bassegoda |
Precedit per: càrrec nou |
Conseller adjunt a la Presidència 1980-1984 |
Succeït per: President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley |
Precedit per: Ramon d'Alòs-Moner i de Dou |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla IX 1971-1990 |
Succeït per: Mn. Antoni Pladevall i Font |