Entre els vaixells tradicionals, un pinc és un vaixell de càrrega molt semblant al xabec però amb una mànega sensiblement més gran. N'hi havia amb un arqueig de fins a 200 tones, segons una font catalana.[1] Però hi ha pincs de 500 tones documentats. L'aparell original era llatí, amb tres pals: trinquet, mestre i mitjana. Era molt difós al mediterrani als segles xviii i xix.[1] També hi havia pincs amb aparells híbrids de manera semblant al llondro. Alguns diccionaris fan el pinc i el llondro equivalents.[2]
Alguns diccionaris ofereixen definicions parcials que, unides a altres documents (escrits i gràfics), permeten resumir les característiques principals dels pincs més freqüents.[3][4][5][6][7][8][9]
Entre 150 i 500 tones.
De construcció robusta i de formes semblants a les del xabec. Mànega important, amb gran capacitat de càrrega i poc calat. Sortida de popa molt fina a l'obra viva (la part sumergida) i amb una plataforma formada per dos suports horitzontals en voladís i un engraellat practicable per a la maniobra amb l'arbre de mitjana. Proa fina al nivell de l'aigua, rematada amb un bec format per dos suports units a les amures i units per travessers formant una mena d'escala.
L'aparell original consistia en tres pals i veles llatines: trinquet, mestre i mitjana. Posteriorment era freqüent aparellar el trinquet i el mestre amb veles quadres. Hi ha exemples d'aparells amb veles llatines i, a la vegada, amb veles quadres hissades a la manera de gàbies. També era freqüent, amb vents forts o navegant d'empopada, arriar les antenes i navegar amb veles quadres hissades als pals trinquet i mestre.
Malgrat de tractar-se de vaixells de càrrega, molts pincs anaven armats per a defensar-se de corsaris i pirates. Els pincs podien emprar-se també en activitats militars, de cors i pirateria.
En algunes contrades catalanes els pincs eren anomenats filibots. No es coneix la causa d'aquesta denominació, que identifica amb el mateix nom vaixells molt diferents.
Una llista cronològica de fets protagonitzats per pincs permet aproximar-se a la difusió i usos d'aquesta mena de vaixells.