Una vela bermudiana truncada és una vela bermudiana de forma trapezoïdal, amb un sabre[1] horitzontal que surt del puny de pena i altres sabres que suporten el teixit proper a la baluma.
Una vela major perfectament triangular hissada en un arbre convencional en rebre un vent aparent amb un cert angle (per exemple un angle de 20 graus) es comporta com una ala d'avió. Les pressions sobre el teixit (a sobrevent i a sotavent; corresponents a l'intradós i l'extradós d'una ala) actuen perpendicularment a la superfície del teixit. Encara que la vela es deformi (agafant bossa) pot suportar sense "desventar-se" les forces de la pressió del vent a través del pal ,el puny de pena i el puny d'escota (i la botavara, si existeix). Una vela triangular no pot deformar-se fora dels costats del triangle inicial que formen el gràtil, la baluma i el pujament.
Les veles marconi típiques no són del tot triangulars. La baluma és corba i l'allunament[2] està format per una superfície addicional de teixit. L'allunament queda fora del triangle que formen els punys de pena, amura i escota. En una vela amb allunament les forces de pressió farien que caigués cap a sotavent, sense fer bossa i destruint la forma general de la vela. Els sabres permeten resistir la pressió del vent sobre l'allunament suportats parcialment dins del triangle esmentat determinat pels punys de la vela.[3][4][5]
Hi ha veles amb un allunament molt gran, sovint amb sabres que s'estenen des de la baluma fins al pal.
En una vela marconi truncada o escapçada, l'allunament és un triangle format per tres rectes (o gairebé):
Igual que una vela típica amb allunament corbat, una vela marconi escapçada necessita uns sabres que suportin la pressió del vent sobre l'allunament.
La forma exterior de la vela impedeix la instal·lació d'un estai de popa (estai de galop). Una vela bermudiana truncada exigeix sabres reforçats i és més difícil d'ajustar navegant.
Seria interessant disposar d'una relació cronològica de les veles bermudianes escapçades emprades en velers aquàtics, sobre patins de gel o patins de roda amb veles. Un model interessant prou antic és el del trimarà Kolu-Naia, de l'any 1960, amplament documentat a la revista Popular Mechanics al mateix número que el Jet boat [7]
