Aquest article és una cronologia del cinema, continguts audiovisuals comercials cronològicament ordenada per any d'estrena. Causa de la seva gran grandària, la línia de temps es divideix en petits articles, un per cada cada segle començant pel segle xix, un per cada dècada començant per la de 1870 i un per cada any des de 1826 fins a l'actualitat (a causa de contingut substancial).
La llista de 2024, i en les llistes per als anys següents, poden contenir estrenes que no han ocorregut encara.
Cada any s’anoten els seus esdeveniments significatius.
|
---|
Segle XIX en el cinema:
Dècada de 1870
Dècada de 1880: 1885 - 1886 - 1887 - 1888 - 1889
Dècada de 1890: 1890 - 1891 - 1892 - 1893 - 1894 - 1895 - 1896 - 1897 - 1898 - 1899
Segle XX en el cinema:
Dècada de 1900: 1900 - 1901 - 1902 - 1903 - 1904 - 1905 - 1906 - 1907 - 1908 - 1909
Dècada de 1910: 1910 - 1911 - 1912 - 1913 - 1914 - 1915 - 1916 - 1917 - 1918 - 1919
Dècada de 1920: 1920 - 1921 - 1922 - 1923 - 1924 - 1925 - 1926 - 1927 - 1928 - 1929
Dècada de 1930: 1930 - 1931 - 1932 - 1933 - 1934 - 1935 - 1936 - 1937 - 1938 - 1939
Dècada de 1940: 1940 - 1941 - 1942 - 1943 - 1944 - 1945 - 1946 - 1947 - 1948 - 1949
Dècada de 1950: 1950 - 1951 - 1952 - 1953 - 1954 - 1955 - 1956 - 1957 - 1958 - 1959
Dècada de 1960: 1960 - 1961 - 1962 - 1963 - 1964 - 1965 - 1966 - 1967 - 1968 - 1969
Dècada de 1970: 1970 - 1971 - 1972 - 1973 - 1974 - 1975 - 1976 - 1977 - 1978 - 1979
Dècada de 1980: 1980 - 1981 - 1982 - 1983 - 1984 - 1985 - 1986 - 1987 - 1988 - 1989
Dècada de 1990: 1990 - 1991 - 1992 - 1993 - 1994 - 1995 - 1996 - 1997 - 1998 - 1999
Segle XXI en el cinema:
Dècada de 2000: 2000 - 2001 - 2002 - 2003 - 2004 - 2005 - 2006 - 2007 - 2008 - 2009
Dècada de 2010: 2010 - 2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 2019
Dècada de 2020: 2020 - 2021 - 2022 |
segle xix en el cinema
- 1886 – Louis Aimé Augustin Le Prince se li concedeix una patent dual americana d'un dispositiu de 16 lents que combina una càmera de cinema i projector.[1]
- 1887– Hannibal Goodwin sol·licita una patent per a la seva pel·lícula fotogràfica. Harvey Henderson Wilcox registra el seu ranxo a l'Oficina del Registrador del Comtat de Los Angeles i anomena la zona on es troba Hollywood. Es filma Man Walking Around a Corner.
- 1888 – La Roundhay Garden Scene, la pel·lícula conservada més antiga, va ser rodada a Leeds, West Yorkshire, Anglaterra per Le Prince en uns innovadors 20 fotogrames per segon. Thomas Edison descriu el concepte del quinetoscopi, un dispositiu primerenc de mostra de pel·lícules en moviment.
- 1889 – Eastman Kodak és la primera empresa a produir pel·lícules sobre una base transparent i flexible de cel·luloide. Les primeres imatges en moviment en pel·lícula de cel·luloide van ser realitzades a Hyde Park, Londres per William Friese Greene.
- 1890 – William Kennedy Dickson completa el seu treball per a Thomas Edison al cilindre quinetògraf en aquest any o el 1889. Monkeyshines No. 1 és la primera pel·lícula rodada amb aquest sistema.
- 1891 – Thomas Edison sol·licita una patent sobre una càmera de cinema, i ofereix la primera presentació pública del seu quinetoscopi per al National Federation of Women's Clubs («Federació Nacional de Clubs Femenins»).
- 1892 – El quinetoscopi és fabricat per William Kennedy Dickson, que és treballador de Thomas Edison. A França, Charles-Émile Reynaud inicia les projeccions públiques a París al Teatre Òptic, creant imatges en moviment de 15 minuts enrotllant bobines de centenars de dibuixos a través del seu praxinoscopi projector, similar al zoòtrop. La Eastman Company es va convertir en la Eastman Kodak Company. Max Skladanowsky desenvolupa una càmera i grava el seu primer metratge, però el seu inusual format d’imatge entrellaçada finalment el deixa sense poder exhibir-lo fins que el projector Bioskop es completés a finals de 1895.
- 1893 – Thomas Edison sol·licita la Patent #493.426 de "An Apparatus for Exhibiting Photographs of Moving Objects" («Un aparell per a exposició de fotografies d'objectes en moviment»), el quinetoscopi. Ell construeix el "primer estudi de cinema d'Amèrica", el Black Maria, a West Orange, Nova Jersey. L'estrena del quinetoscopi completat va ser celebrat el 9 de maig a l'Institut de Arts i Ciències de Brooklyn. La primera pel·lícula que es mostra públicament utilitza aquest sistema és Blacksmith Scene (o també anomenada Blacksmiths).
- 1894 – William Kennedy Dickson rep una patent per una pel·lícula cinematogràfica. Thomas Edison grava l'esternut de Fred Ott. La patent del cinematògraf per part d'Auguste i Louis Lumière, una càmera de cinema combinada i un projector.
- 1895 – El cinematògraf està patentat i el primer metratge va ser gravat el 19 de març. Els germans Lumière van realitzar la seva primera projecció privada de pel·lícules en moviment el 22 de març a L'Eden, el primer cinema del món (sala de cinema), a La Ciutat, França. Gaumont Pictures fou fundada per l'inventor i llavors convertit en enginyer Léon Gaumont. Als EUA, la Dickson Experimental Sound Film presenta dos homes ballant amb la música d’un violinista, en què consta que el documental The Celluloid Closet l'anomena "la primera referència del cinema gai". La primera projecció de pel·lícules on es cobra l'entrada té lloc el 28 de desembre al Salon Indien du Grand Café a París. La projecció històrica conté deu curtmetratges:[2]
- La sortida dels obrers de la fàbrica, 46 segons
- La Voltige ("Horse Trick Riders"), 46 segons
- La Pêche aux Poissons Rouges ("Pesca de Peixos d'Or"), 42 segons
- Le Débarquement du Congrès de Photographie à Lyon ("El Desembarcament del Congrés de Fotògrafs a Lió"), 48 segons
- Les Forgerons ("Ferrers"), 49 segons
- Le Jardinier (El regador regat), 49 segons
- Le Repas de bébé ("L'esmorzar del bebè"), 41 segons
- Le Saut à la Couverture ("Salt a la Manta"), 41 segons
- La Place des Cordeliers à Lyon ("Plaça dels Cordeliers de Lió – una Escena de Carrer"), 44 segons
- La Mer (Baignade en Mer) ("La Mar [Banyant-se al Mar]"), 38 segons
A Alemanya, Emil i Max Skladanowsky desenvolupen el seu propi projector de cinema i el posen a prova amb èxit l'1 de novembre a Berlín. El Sindicat de KMCD de William Kennedy Dickson, Henry Marvin, Herman Casler i Elias Koopman funden l'American Mutoscope and Biograph Company Nova Jersey. Woodville Latham i els seus fills desenvolupen el Latham Loop, que utilitza bucles solts de pel·lícula a banda i banda del moviment intermitent per evitar l'estrès en la pel·lícula. IT va debutar en l'eidoloscopi, que també és el primer format de pantalla panoràmica (1.85:1). Herman Casler de l'American Mutoscope Company (o també coneguda com a American Mutoscope and Biograph Company) fabrica la càmera Biograph 68 mm, que es convertirà en el primer format de pel·lícula de gran èxit en 68 mm (70 mm).
- 1896 – es funda la Pathé Frères. Al Regne Unit, Birt Acres i Robert W. Paul desenvolupen el seu propi projector de cinema, el Theatrograph (més tard conegut com a Animatograph). Georges Méliès compra un projector anglès de Robert William Paul i grava les seves primeres pel·lícules. Charles Francis Jenkins dissenya un projector anomenat Vitascopi. La primera sala de cinema als EUA dedicada exclusivament a les pel·lícules en moviment és Vitascope Hall a Canal Street de Nova Orleans, Louisiana. El primer petó en pantalla es produeix entre May Irwin i John Rice a The Kiss. La primera directora de cinema, Alice Guy-Blaché, presenta La fada de les cols. El cinema arriba a l’Índia quan els germans Lumière mostren la cinematografia a l'Hotel Watson de Bombai; consta de les sis curtmetratges en silenci Entrada del Cinematògraf, La Mer (Baignade en mer), L'Arrivée d'un Train en Gare de la Ciotat, Una Demolició, Dames i Soldats sobre Rodes i Sortie de l'usine Lumière à Lyon. Els germans Lumière també recorren Londres i Nova York.
- 1897 – es funda la Vitagraph a Nova York. La Càmera Prestwich és patentada a Anglaterra. Harischandra Sakharam Bhatvadekar, o també Save Dada, importa una càmera de cinema de Londres a un preu de 21 guinees[3] i filma el primer documental indi, un partit de lluita als Jardins Penjants de Bombai. Comencen les projeccions diàries de pel·lícules a Bombai per Clifton and Co.'s Meadows Street Photography Studio. 125 persones moren durant una projecció de cinema al Basar de Caritat de París quan una cortina s’incendia per l’èter usat per alimentar la làmpada del projector.
- 1898 – Méliès comença a produir pel·lícules sota la seva marca Star Film i dirigeix breus comercials. Hiralal Sen comença a filmar escenes de produccions cinematogràfiques al Teatre Clàssic de Calcutta.
- 1899 – The Dreyfus Affair i Ventafocs (és la primera versió de pel·lícula de la història) són realitzats per Méliès. Són les primeres pel·lícules de més de 100 metres de llargada amb muntatge, i la segona conté la primera fotografia dissolta (o esvaïda). Méliès també escriu i dirigeix Joana d'Arc, que elimina l'espectador de les relacions espacials i institucionalitza l’ús del primer pla.