Vaixell amb veles quadres
Baix relleu d'un vaixell de càrrega fenici, amb una mena civadera sota el "Dolon"

La vela quadra o vela rodona va ser un tipus de vela utilitzat pels vaixells antigament. Rep també el nom d'aparell caire (vela caira),[1] perquè tenia forma rectangular o trapezoidal i perquè treballava en angle recte respecte al rumb de la nau. Anava lligada a un pal horitzontal o verga i les seves vores eren tensades mitjançant escotes lligades al pont o a la coberta. Es fabricava cosint costat a costat diverses teles de lona de cànem reforçant el seu perímetre amb cordes i posant-hi peces dobles als punts de major tensió.

L'origen del terme "quadra" s'associa a la forma de la vela, mentre que la denominació de "rodona" i "aparell rodó" faria referència a la forma de marejar i bracejar aquesta mena de veles.[2]

Una vela quadra té dos gràtils i dos caients:

Veles utilitzades en embarcacions de vela quadra

Les gàbies eren unes veles utilitzades en els mastelers dels vaixells equipats amb veles quadres. S'hissaven per sobre de la cofa i eren les segones del seu pal comptant des del pont. Els mariners assignats per maniobrar aquestes veles eren els gabiers.

Aparell rodó o caire

[5][6]

Aparells primitius

Les primeres embarcacions de vela tenien un arbre i una vela quadra. Des de les més petites fins a les més grans. Alguns vaixells antics arboraven un pal més petit a proa, "l'artemon" (artimó).

Egipcis, romans, fenicis

Vaixells medievals

Les embarcacions medievals, fins i tot les més grosses, disposaven d'un únic arbre.

Aparells evolucionats

Els velers caires del segle xix assoliren un cert grau de perfeccionament i complexitat pel que fa a arbres, veles, eixàrcia ferma i eixàrcia de maniobra. Aquesta complexitat de les peces materials es reflecteix en la terminologia corresponent.

Exemple 1: el Kruzenshtern, un bricbarca de quatre pals

Cada tipus d'aparell rodó presenta aspectes particulars. Hi ha, però, alguns trets comuns en la terminologia que simplifiquen una mica la descripció. Des del bauprès fins al trinquet hi ha els estais de proa i els flocs (aquesta disposició és gairebé universal). Cada arbre o pal té un nom precís: trinquet, mestre i mitjana (quan hi ha tres arbres). La vela més baixa (i més gran) agafa el nom de l'arbre (vela de trinquet, vela mestra, vela de mitjana). Les veles que s'hissen per damunt són les gàbies (que poden ser simples o dobles). Damunt de les gàbies hi ha les gonetes (simples o dobles). Damunt de les gonetes hi ha les sobregonetes.

Les imatges de la galeria, amb algunes veles acolorides de rosa, poden ajudar a repassar els termes de les veles.

Veles d'una bricbarca semblant al Kruzenshtern. La cangrea és diferent.

Exemple 2: fragata de cinc pals

El vaixell Preussen: amb aparell de fragata de cinc arbres.

Aparells caires innovadors

El iot Maltese Falcon a tota vela (2008)

Els vaixells tradicionals amb aparell de creu tenien limitacions mecàniques que impedien orientar les vergues a menys de 45 graus en relació amb la línia de crugia. En la pràctica això suposava no poder cenyir a menys de 60 graus. Aquest fet ja fou demostrat, amb proves pràctiques, per Jorge Juan. (I exposat per escrit en a seva obra Examen marítimo theórico práctico).[10][11][12]

Un exemple modern de iot amb aparell rodó sense fletxadures, estais, burdes i obencs que impedeixin la lliure orientació de les vergues és el Maltese Falcon. Vaixell que pot cenyir igual que amb un aparell bermudià. Segons proves, l'angle òptim de cenyida és d'uns 35 graus.[13][14][15]


Hi ha altres aparells moderns, més o menys experimentals, que permeten cenyir molt amb veles quadres.

Documents

L'Argo, de Lorenzo Costa (1500-1530)
« ... La vela quatra ch’usano i nelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l'orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave ... »
— Benedetto Cotrugli. De Navigatione.
« ...devant cala Santanyí han surgides sinch fustes, so és tres de rems e dues cayres, les quales són los turchs... »
— Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. 1904 .
« …aqueix mateix dia, a la matinada, que estàvem en lo golph de Venècia, descobrirem tres vexells: dos cayres y altre llatí... »
— Miquel Mates. Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem.

Referències

  1. ↑ DCVB: Caire.
  2. ↑ Labernia, Pere; Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Volum2; 1865
  3. ↑ «GDLC - caient». [Consulta: 17 desembre 2017].
  4. ↑ Mates, M. La Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem (en castellà). en la estampa de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1604, p. 5-IA1. 
  5. ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 31–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  6. ↑ Pedro LABERNIA. Novisimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana .... Espasa Hermanos, 1866, p. 262–. 
  7. ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  8. ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  9. ↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  10. ↑ Jorge Juan. Examen marítimo theórico práctico, ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la imprenta de D. Francisco Manuel de Mena, 1771, p. 196–. 
  11. ↑ Cartilla de construccion y manejo de los buques para instruccion de los guardias marinas. Imprenta de la Revista Médica, 1864, p. 235–. 
  12. ↑ Francisco Ciscár. Reflexiones sobre las máquinas y maniobras del uso de á bordo. Imprenta Real, 1791, p. 319–. 
  13. ↑ Video del Maltese Falcon en una regata al Carib
  14. ↑ «“The Maltese Falcon: the realisation”.Hiswa Symposium 2004. By Tom Perkins, owner and project manager (USA), Gerard Dijkstra, naval architect G Dijkstra & Partners (NL),Perini Navi project team (IT, TK), Damon Roberts, Director Insensys Ltd (UK).». Arxivat de l'original el 2016-10-09. [Consulta: 24 desembre 2017].
  15. ↑ ...from the crew's diary...
  16. ↑ Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University) a cura di Piero Falchetta
  17. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1904. 
  18. ↑ Miquel Mates; Berenguer Doms; Portillo del Carmen La Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem. en la estampa de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1604, p. 5–. 
  19. ↑ Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002, p. 121–. ISBN 978-84-8301-590-2. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vela quadra
Categoria